Confia en l'Open Source - Sparkfun

Marc Redorta 10 de maig 2016

“No som una empresa open source per una qüestió d’imatge, sinó perquè ens fa una empresa més forta”. La frase no tindria massa valor si no l’hagués pronunciada el director general d’una empresa que en només 12 anys ha aconseguit facturar prop de 100 milions de dòlars anuals, comptar amb 600.000 clients i donar feina a més de 150 treballadors1.

Aquesta és la història de Sparkfun. La història d’una companyia que creu radicalment en l’open source com a fórmula estratègica idònia per fer créixer de forma ràpida i sostenible el seu projecte empresarial. Aquesta és la història que et farà veure el codi obert amb uns altres ulls i que demostra que ser transparent pot ser un molt bon negoci.


Imatge coporativa Sparkfun

La història comença un dia de l’any 2003, a la facultat d’enginyeria electrònica de la University of Colorado. Un dels alumnes anomenat Nathan Seidle estava fent un treball pràctic i, sense voler, va socarrimar un circuit elèctric. El treball no es podia acabar sense recanvis econòmics, i va començar a mirar per Internet si podia trobar les peces que li faltaven. El què va trobar només van ser extensos catàlegs sense cap fotografia i sense possibilitat de fer la compra online. Desesperat, va acabar comprant els recanvis a un distribuïdor de Bulgària i després d’enviar-hi un fax.

Seidle va pensar que segur que hi havia un bon grapat de persones que s’havien trobat amb la mateixa situació i va crear una pàgina web de fàcil utilització per revendre els productes del distribuïdor búlgar. A més, va decidir acoblar algunes de les peces que li arribaven per separat i oferir-ho com un nou producte. La llavor de Sparkfun estava sembrada, i el creixement va ser immediat i extraordinari (de l’ordre de 10.000 comandes en els tres primers anys). En només 10 anys Seidle va aconseguir una facturació de 75 milions de dòlars i va fer que el Denver Business Journal reconegués Sparkfun Electronics com la segona empresa de creixement més ràpid de l’estat de Colorado.


Imatge de Nathan Seidle

Però el més impressionant de la història no és què ha aconseguit Sparkfun, sinó com ho ha fet. Hi dos elements d’aquest relat que són ben poc habituals en la cultura empresarial. El primer és que, oh sorpresa, Seidle mai ha demanat un crèdit ni cap línia d’inversió. És a dir, només s’ha gastat els diners que havia guanyat abans i, per tant, ha generat beneficis des del primer dia. I el segon element diferenciador de la majoria és que és una empresa 100% open source. De fet, a dia d’avui és considerat el major fabricant del món de hardware de codi obert.

Arribats a aquest punt la pregunta és òbvia: com es pot construir una empresa tecnològica d’èxit regalant tot el teu coneixement? Analitzem el cas Sparkfun. La companyia compra components a 500 proveïdors diferents i el seu catàleg de productes sempre ronda les 2.500 referències, de les quals 400 han estat dissenyades internament pels enginyers de la casa. Cada setmana introdueixen al mercat 15 productes nous i en retiren una quantitat similar que han quedat obsolets.

Quin cost tindria intentar protegir intel·lectualment aquets producte? Als Estats Units una patent costa, entre 30.000 i 50.000 dòlars (i només serveix pels Estats Units). A aquest cost cal sumar el temps que triga a tramitar-se la documentació i que pot congelar el llançament del producte al mercat entre 3 i 5 anys (una autèntica eternitat en l’àmbit de la tecnologia). A més, cal afegir les despeses en serveis jurídics per buscar i denunciar les més que probables còpies que es faran. Paga la pena?

En declaracions a la revista Wired, Seidle és molt clar: “Si la teva idea és única, fàcilment reproduïble i té sortida en un mercat, no tinguis cap dubte que serà copiada” 2. I explica que sent una empresa open source la seva única obsessió és treure els productes al mercat abans que els altres. De fet, Seidle ha inventat un concepte per definir els perjudicis que suposa per les empreses la protecció del seu coneixement: IP Obessity, l’obesitat de la propietat intel·lectual. La idea és que els clonadors, clonaran independentment del teu pla de negoci, i que invertir en resoldre un problema que no té solució és llençar els diners. És quelcom que fa a les companyies grasses i gandules, i els treu les ganes d’espavilar-se per millorar.

Sparkfun no només té 431 productes originals sense patentar, sinó que , a més, explica com els ha fet. Cada divendres publiquen a la seva web el New Product Friday, un vídeo on expliquen amb tot luxe de detalls com han dissenyat allò que venen, perquè, si vols, ho facis tu a casa o a la feina.

Hi ha un darrer aspecte que convé destacar en aquesta història d’èxit. L’aposta de Sparkfun per l’open source no es limita al hardware que venen. Tant el contingut que produeixen com el software que utilitzen també és lliure. I menció a part mereix l’eina que els ha permès construir aquest extraordinari negoci. Es tracta d’un ERP web que han anomenat Sparkle i que està sent desenvolupat pels propis informàtics de la companyia3. Sparkle els serveix per millorar la producció, la distribució, la facturació i el servei post-venta.

Disposar d’eines de gestió open source permet a qualsevol empresa mantenir el ritme de creixement sense dependre de cap fabricant extern. Es pot modificar el programa per atendre les necessitats específiques i beneficiar-se de les evolucions que hagin fet o demanat altres usuaris. I, per suposat, suposa un estalvi de cost important en l’adquisició de llicències quan aquestes han de ser nombroses.

Sparkfun comença a atreure l’atenció dels principals mitjans de comunicació especialitzats en l’empresa així com dels gegants de la indústria tecnològica, com Intel4. I no tant pel seu producte, sinó pel seu model de negoci. Un model basat en la transparència i la cooperació. Un model d’èxit 100% open source.


FONTS

  1. Sparkfun is Radioshack for the maker crowd. Fast Company. Rob Walker. Maig de 2015.
  2. "Design like no one is patenting". Wired. Tim Maly. 21 de gener de 2013.
  3. "How SparkFun Electronics built their open hardware business". Opensource.com. Christopher Clark. 18 de setembre de 2012.
  4. "Open Source Hardware Best Practices, Sparkfun, and Intel". Intel Best Practices.
  5. Imatges cedides per Juan Pena/SPARKFUN

Article publicat al blog d'OpenExpo el 5 de gener de 2016


Amunt