Garantia de diversitat - Open Source Seed Initiative

Marc Redorta 10 de maig 2016

Vas a un restaurant i demanes una amanida. El cambrer et serveix un plat amb un aspecte extraordinari, que conté enciam, tomàquet pastanaga, blat de moro, pebrot, ceba... i molta propietat intel·lectual. Com ho sents. Pràcticament tots els ingredients que tens al plat d’amanida que tens al davant estan patentats. De fet, estaven patentades les llavors que van ser plantades unes setmanes enrere i que s’han convertit, per exemple, en aquest gustós pebrot que estàs a punt de posar-te a la boca. Això vol dir que aquesta llavor era propietat d’una empresa, i no es podia copiar, ni reproduir, ni tan sols compartir... encara que qui la necessiti passi gana.


Imatge de varietat de vegetals

Però encara hi ha més. Només tres empreses es reparteixen el 53% de les vendes mundials de llavors. Per tant, és difícil que en aquesta amanida que tens al davant no et mengis alguna cosa propietat de Monsanto, DuPont o Syngenta, les tres multinacionals que dominen el mercat1. Però perquè hi ha empreses que inverteixen molts diners en patentar un pebrot?

Durant mil·lenis, els agricultors han mantingut les llavors com a patrimoni comú. Les intercanviaven i intentaven millorar les diferents espècies, per fer-les més resistents, o amb millor gust. Per exemple... totes les ametlles eren, originàriament, amargants. L’ametller creava petites dosis de cianur per protegir els seus fruits de la gana dels ocells i si no hagués estat així no haurien arribat fins als nostres dies. Però un cop va sortir un arbre “defectuós” amb ametlles dolces. Un pagès se’n va adonar i va aprofitar les seves llavors per cultivar un fruit sec del que avui se’n produeixen prop de 2 milions de tones anuals2.

A començaments del segle XX els primers descobriments en genètica van fer créixer exponencialment el nombre de varietats de cada vegetal. I si bé, inicialment, les institucions públiques es limitaven a classificar-les i tornar-les a posar a disposició dels agricultors, les empreses que a partir dels anys vuitanta van començar a invertir grans sumes de diners en enginyeria genètica i biotecnologia van pressionar les administracions per protegir les seves creacions. Així, des de l’any 1991els pagesos no poden intercanviar o vendre llavors patentades i, inclús, la seva reutilització (l’ús de llavors produïdes per la planta original) està extraordinàriament restringida. Actualment, cada mes se sol·liciten centenars de noves patents de llavors i les empreses no dubten ni un minut en portar als tribunals aquells agricultors que no respecten la propietat intel·lectual del seu producte. Aquest escenari ha portat a què en cultius com el blat de moro o la soja, a dia d’avui no hi hagi cap varietat lliure.

Davant d’aquest escenari, el maig de 2014 un grup d’investigadors de la University of Wisconsin-Madison van presentar l’Open Source Seed Initiative. Es tracta d’un banc de llavors lliures, utilitzables per qualsevol persona o empresa i de les que no se’n poden reclamar drets sobre la propietat intel·lectual, ni de les llavors ni de les varietats que n’obtinguin a partir d’elles. Els dos anys d’investigació han permès presentar un primer catàleg amb 37 varietats, però ja s’està treballant per ampliar-les.


Imatge de llavors

Un dels impulsors de la iniciativa, Irwin Goldman, afirmava a la revista Fast Company que el projecte està inspirat en el moviment informàtic del open source i que té per objectiu garantir la diversitat i l’accés als productes alimentaris vegetals3. Per Goldman, “qualsevol cosa que contribueixi a la diversitat del sistema alimentari és bo per tothom qui menja, perquè no sabem quines necessitats de cultiu tindrem en el futur”. I és que com va dir al diari britànic The Guardian un altre dels responsables del Open Source Seed Initiative, Jack Kloppenburg, “els grans productors són conscients que el control de les llavors és, gairebé, el control de tota la cadena de producció alimentària” 4.

En poc més d’un any més de 300 productors de llavors orgàniques de 14 països diferents s’han interessat pel projecte i molts d’ells ja han incorporat en els seus catàlegs de productes les llavors open source. Per tant, avui ja és possible menjar-se una amanida totalment lliure.

En els darrers anys, la globalització i les economies d’escala pràcticament han esborrat del mapa als petits productors, que no podien competir amb preus en el mercat. I aquesta afirmació es podia aplicar a un pebrot o a un software de gestió empresarial. Però les coses estan començant a canviar. L’economia cooperativa i els models de negoci open source plantegen una alternativa basada en competir menys i compartir més. Proposen oblidar-se de tot el què pugui fer la competència i centrar-se en millorar els propis productes tan ràpid com sigui possible. Ofereixen invertir menys en advocats i més en enginyers.


Imatge de llavors garatuites

Els beneficis d’aquesta manera d’entendre els negocis són indiscutibles. Les inversions es concentren allà on realment fa més falta. Les millores arriben abans. Les aproximacions als problemes són més variades. Els preus dels productes són més assequibles. I la varietat està garantida.

Aquest últim aspecte és molt important. Les persones, les empreses, els col·lectius som diferents. I aquesta diversitat és la que ens enriqueix, però al mateix temps ens genera necessitats específiques i singulars. Fixem-nos en el camp dels ERPs, per exemple. Les eines de gestió empresarial fetes pels grans fabricants com Microsoft, SAP o SAGE estan dissenyades per atendre les necessitats d’un perfil determinat d’empresa. Però qui respon realment a aquest perfil? La paradoxa de Simpson explica que els resultats d’un anàlisi estadístic poden concloure en un resultat fals. És a dir... Podem dir que la mitjana d’empleats de les empreses d’un municipi és de 8 treballadors, sense que hi hagi cap empresa amb 8 treballadors. O sigui que la teva empresa, que no té 8 treballadors, tindrà una eina ideal per empreses de 8 treballadors. No és millor disposar d’una eina pensada, dissenyada i implementada específicament per la teva empresa i les teves necessitats?

Igual que a l’Open Source Seed Initiative, a NaN-tic treballem cada dia per garantir la diversitat d’opcions en l’alimentació i el creixement de les empreses.


FONTS

  1. "http://greens-efa-service.eu/concentration_of_market_power_in_EU_see_market/#1”. The Greens / European Free Alliance. 2014.
  2. "http://faostat3.fao.org/home”. FAOSTAT de les Nacions Unides. 2013.
  3. “Open-Source Agriculture: The Sprouting Of A New Food Movement?”. Fast Company. Jessica Leber. Juny de 2014.
  4. "Fighting the seed monopoly: 'We want to make free seed a sort of meme'". The Guardian. Sarah Shemkus. Maig de 2014.

Article publicat al blog d'OpenExpo el 2 de març de 2016


Amunt